En un temps aparentment sense futur, l’especulació sobre aquest futur aflora. És l’interès per disciplines astrològiques com l’horòscop i el tarot que ha renascut els últims anys entre les generacions millennial i centennial. És la relectura, des dels espais feministes i queer, del llegat de fetilleres i bruixots, sabedors i creadors d’esdevenirs. És Caliban i la bruixa (2004) de Silvia Federici i és l’aire eteri i fugisser de l’Ariel de La tempesta (1611). És la investigació encara avui condemnada i menystinguda de Witchcraft and the Gay Counterculture (1978) d’Arthur Evans, activista i pensador estatunidenc.
En una línia paral·lela a aquestes, CROP i El Cant de la Sibil·la reivindiquen i resignifiquen les pràctiques especulatives del cant col·lectiu i ritual i l’emmirallament arqueològic en un futur que no ha tingut lloc. En un món colgat per la infoxicació i el soroll de les dades, les prediccions i la funció poètica del llenguatge escènic, la imaginació, poden esdevenir eines útils per augurar drames, incendis, aiguats i altres formes d’Apocalipsi. També per imaginar altres vies més amables de futur. Com serà, mirar les restes del vestuari d’un Teatre Nacional de Catalunya des de l’any 2053?1 Si els oracles i els temples es troben en la més remota ruïna, quins espais li queden, a la Sibil·la del segle XXI?
Especular sobre el futur2 pot ser una via per a la crítica i també un avís. També una primera passa per besllumar camins possibles.
Sebastià Portell
1
Hi ha la data final, també altres fites: 2032, 2024, 2039, 2052, 2012, 2005, 2019, 2035, 2031, 2044, 2001, 1997. Com una successió de dies sense cap vinculació aparent, un joc de perspectives.
2
«I després què en fareu, de tot això?» El futur més immediat apareix en una pregunta. La formula una usuària de CROP: què se’n farà, després de la Quadriennal de Praga, de tota aquesta roba florida? La molsa, el miceli, la floridura, també són éssers vius. Qui els condemna i qui els indulta? Qui els descarta o decideix preservar-los? Interrogar sobre el que ha de venir també implica imaginar les possibilitats de decidir.
1' 28'' — El futur segons l'equip d'estudiants.
1' 48'' — El futur segons l'equip de professionals.
El cant
de la Sibil·la
Raimon Rius
PQ Talks
Raimon Rius
Imatges utilitzades a la instal·lació El cant de la Sibil·la.
En un temps aparentment sense futur, l’especulació sobre aquest futur aflora. És l’interès per disciplines astrològiques com l’horòscop i el tarot que ha renascut els últims anys entre les generacions millennial i centennial. És la relectura, des dels espais feministes i queer, del llegat de fetilleres i bruixots, sabedors i creadors d’esdevenirs. És Caliban i la bruixa (2004) de Silvia Federici i és l’aire eteri i fugisser de l’Ariel de La tempesta (1611). És la investigació encara avui condemnada i menystinguda de Witchcraft and the Gay Counterculture (1978) d’Arthur Evans, activista i pensador estatunidenc.
En una línia paral·lela a aquestes, CROP i El Cant de la Sibil·la reivindiquen i resignifiquen les pràctiques especulatives del cant col·lectiu i ritual i l’emmirallament arqueològic en un futur que no ha tingut lloc. En un món colgat per la infoxicació i el soroll de les dades, les prediccions i la funció poètica del llenguatge escènic, la imaginació, poden esdevenir eines útils per augurar drames, incendis, aiguats i altres formes d’Apocalipsi. També per imaginar altres vies més amables de futur. Com serà, mirar les restes del vestuari d’un Teatre Nacional de Catalunya des de l’any 2053?1 Si els oracles i els temples es troben en la més remota ruïna, quins espais li queden, a la Sibil·la del segle XXI?
Especular sobre el futur2 pot ser una via per a la crítica i també un avís. També una primera passa per besllumar camins possibles.
Sebastià Portell
1
Hi ha la data final, també altres fites: 2032, 2024, 2039, 2052, 2012, 2005, 2019, 2035, 2031, 2044, 2001, 1997. Com una successió de dies sense cap vinculació aparent, un joc de perspectives.
2
«I després què en fareu, de tot això?» El futur més immediat apareix en una pregunta. La formula una usuària de CROP: què se’n farà, després de la Quadriennal de Praga, de tota aquesta roba florida? La molsa, el miceli, la floridura, també són éssers vius. Qui els condemna i qui els indulta? Qui els descarta o decideix preservar-los? Interrogar sobre el que ha de venir també implica imaginar les possibilitats de decidir.
CROP, Meritxell Colell
1' 28'' — El futur segons l'equip d'estudiants.
1' 48'' — El futur segons l'equip de professionals.
Il·lustracions de Raimon Rius
Imatges utilitzades a la instal·lació El cant de la Sibil·la.
