L'arxiu-web
No és possible preservar les arts en viu, però, com a comissaris d’aquest projecte, des del principi hem tingut la convicció i hem sentit la responsabilitat de fer-ho. L’equip humà i creatiu implicat en la participació en la Quadriennal d’Escenografia de Praga és molt nombrós i ha treballat durant quasi tres anys. Tot allò que s’ha generat durant aquest temps, juntament amb l’experiència dels deu dies del festival, havia de recollir-se d’alguna manera.
La paradoxa de voler capturar el que és efímer té quelcom de romàntic, però no és una quimera —digueu-nos agosarats—. Per a nosaltres no es tractava de conservar les obres en si, sinó tot allò que les ha embolcallat, allò que han deixat darrere seu. D’aquí neix aquest arxiu web, de la voluntat de generar i aplegar pensaments, imatges i testimonis que facin visible el que és immaterial, ho posin a l’abast dels altres —de tu, que ara estàs llegint— per poder-ho re-visar, re-pensar, re-memorar o re-utilitzar. Neix per donar una continuïtat virtual i lúdica a l’experiència única que va ser el projecte català de la PQ23.
L’arxivística contemporània ha estat un marc idoni per explicar el nostre projecte, ja que no entén l’arxiu de manera estàtica, troba en la fragmentació un dels seus potencials i no implica, necessàriament, una temporalitat ni una lectura lineal. Si volíem que les nostres instal·lacions i accions responguessin a dues qüestions bàsiques —que fossin experiències interactives per als visitants i que els interpel·lessin donant espai per a la reflexió—, no haguéssim estat conseqüents creant una web que construís una memòria col·lectiva amb una lectura única i dirigida.
«La nevada és pràcticament la forma pura de manifestació d’allò indisponible: no podem fabricar-la ni aconseguir-la per la força; ni tan sols podem preveure-la amb seguretat, almenys no molt per endavant. I molt menys podem atrapar la neu, apropiar-nos-en. Si l’agafem amb la mà, se’ns fon entre els dits; si ens l’emportem a casa, se’ns escorre, i si la guardem al congelador, deixa de ser neu.»
Hartmut Rosa
El nostre arxiu és una suma de materials que no volen justificar o descriure allò que va passar. Per això està plantejat a través de sis conceptes que han estat fonamentadors i centrals en la presència de Catalunya a la PQ23, però que no volen imposar ni un ordre ni una jerarquia. Futur, estrany, indument, memòria, experiència, rastre i Catalunya. Perdre’s en cada un d’ells vol dir descobrir fragments i traces dels tres projectes que ofereixen al visitant una experiència activa i pròpia, deixant-se endur per un navegar aleatori o tramant un relat personal fet dels seus interessos i de les seves omissions. Sempre serà un relat parcial, com la memòria, fet d’encreuaments, juxtaposicions i simultaneïtats que desmunten la ficció de la linealitat temporal i narrativa. Els recorreguts dins de l’arxiu poden ser infinits, de la mateixa manera que ho van ser les experiències dels visitants de les instal·lacions a Praga.
L’arxiu és, per nosaltres, una creació des del col·lectiu, la veu de moltes veus. Ajunta materials de diverses naturaleses com també mirades, des de dins i des de fora. A més de les veus dels equips de disseny i del comissariat, hi ha la de les relatories, quatre creadors i creadores provinents de diversos mons com l’audiovisual, l’expressió gràfica o la literatura. Els hem convidat a acompanyar-nos i a endinsar-se en el nostre viatge per a enriquir-lo i dotar-lo d’aproximacions úniques. En Sebastià Portell ha activat la paraula, en Raimon Rius el traç i la Meritxell Colell i l’Elena Molina la imatge audiovisual. També els alumnes Helena Mateos, David Corral i Joan Martínez de l’Escola Superior d’Art Dramàtic de l’Institut del Teatre han aportat les seves mirades. Tots ells permeten aquest calidoscopi ple de ressonàncies i capes.
Finalment, l’arxiu també té a veure amb la cura, amb la voluntat de donar valor i vetllar, no només per l’obra i els documents, sinó per l’artista que els ha creat. És una manera de recuperar un temps que va ser privat, d’alguns, perquè passi a ser de la comunitat, social i històric.
Catalunya a la PQ23
L’Institut del Teatre ha participat per vuitena vegada a la Quadriennal d’Escenografia de Praga1 motivat per la capacitat que té aquest consolidat certamen internacional com a plataforma de trobada i reflexió al voltant de la plàstica escènica, amb una mirada contemporània, diversa i des de la pràctica.
De nou, aquest 2023 CATALUNYA ha mostrat les seves potencialitats escenogràfiques i escèniques portant a Praga propostes de creadors novells i consolidats i també d’estudiants d’arts escèniques. Igualment, ells han tingut l’oportunitat de conèixer i establir connexions amb els altres participants, els seus interessos i la seva pràctica. En aquesta quinzena edició la presència catalana s’ha focalitzat en la participació a les dues grans exposicions, Countries and Regions Exhibition (CRE) i Students Exhibition (SE), i a la secció Fragments II, una mostra de maquetes escèniques. Les Instal·lacions presentades han anat acompanyades de visites comentades i de dos tallers relacionats amb la instal·lació de CROP, representant catalana a CRE.
Així mateix, s’ha posat en valor l’Institut del Teatre com a centre de formació, creació, recerca, documentació i difusió de les arts escèniques a Catalunya i l’Institut Ramon Llull com a institució capdavantera en la visibilització internacional del potencial artístic del país.
1
En l’àmbit de la PQ s’utilitzen indistintament les denominacions performance design i scenography per referir-se a tots els aspectes del disseny escènic incloent-hi l’espai, el vestuari, la il·luminació, el so i la mateixa arquitectura teatral. En aquest arxiu-web usarem de la mateixa manera el mot escenografia.
PROJECTE DE COMISSARIAT
Habitualment, el comissariat general del certamen proposa a tots els participants un tema principal ampli que vehicula la majoria de les seccions i activa la reflexió sobre la pràctica escenogràfica en relació amb el context contemporani. En paral·lel, l'equip de comissariat de Catalunya ha treballat amb unes línies d'interès específiques per fonamentar i fer més específics els projectes presentats.
Històricament, les trobades internacionals de caràcter expositiu han estat l'escenari idoni perquè els participants exhibeixin projectes de disseny escenogràfic ja existents o presentin grans noms de l’escena del país; propostes reconegudes que mostren allò que els seus professionals i estudiants saben fer millor, són garantia d’èxit i RASTRE de la tradició i artística del país. Catalunya ha volgut fer un canvi d’enfocament respecte a passades edicions posant al centre el potencial dels professionals del país i generant un projecte de nova creació pensat expressament per a la PQ23.
En termes generals, podríem dir que l'àmbit de l’escenografia a Catalunya és un camp amb poca experiència pel que fa a la recerca. Tot i haver demostrat una alta capacitat creativa i d’innovació, el sector de les arts escèniques és petit, centralitzat i amb pressupostos que no permeten una exploració del vessant plàstic associat a la creació teatral —ja que, molt sovint, això requereix temps i una important inversió tècnica i de producció per a desenvolupar-se—. Els recursos i la infraestructura que ofereix el lideratge de l’Institut del Teatre i l’Institut Ramon Llull i la plataforma d’exhibició que significa la Quadriennal de Praga són un marc immillorable per intentar pal·liar algunes d’aquestes mancances i plantejar-se la participació catalana com una oportunitat d’explorar i expandir les fronteres de l'expressió escenogràfica, permetent una representació autèntica, arriscada, innovadora i de FUTUR.
CROP
Raimon Rius
Per assolir aquests objectius el primer pas ha estat concebre els projectes com a creacions col·lectives, cosa que implica de manera intrínseca el diàleg i la reflexió durant el procés de treball. S’ha encarregat el disseny de les instal·lacions a un petit equip de creadors format per a l’ocasió i integrat tant per escenògrafs com per professionals d’altres disciplines de les arts escèniques amb mirades i experiències pròpies que aporten pluralitat i riquesa artística. Creiem que la col·laboració, l’intercanvi, la trobada i la fusió entre disciplines són tan consubstancials com definitòries de les arts escèniques i les diferencia d’altres àmbits de la creació contemporània. Res d’això tindria sentit si, a més, no es donés la veu a l’equip creatiu, encoratjant-lo a treballar el tema principal de la PQ23, RARE (ESTRANY), des d’allò que els inquieta, els interessa, els interpel·la, els ressona com a creadors, com a espectadors, però, especialment, com a membres d’una generació concreta.
S'ha treballat també per trencar formalment amb la tradició expositiva —que acostuma a generar aparadors d’artefactes, fotografies i dibuixos— i oferir al públic l’oportunitat de rebre, entendre i gaudir el disseny escènic des de l’acció, de l’EXPERIÈNCIA, a través de l’acte comunicatiu en viu, sentit primigeni de l’art escènic del qual forma part l’escenografia. Fa relativament pocs anys que els professionals del disseny escenogràfic del nostre país exploren un vessant més autònom del seu ofici, més connectat amb els preceptes de la instal·lació artística, de la performance o de l’art d’acció. Des de l’equip de comissariat s’ha volgut reforçar aquest aspecte de la creació escenogràfica. Pels equips creatius del projecte, això ha significat un desafiament i, alhora, un estímul per explorar nous formats i investigar la capacitat expressiva i de relat de les eines pròpies de l’escenògraf. També el comissariat general de la PQ ha tingut en les darreres edicions un especial interès a posar el focus en aquest aspecte de la creació, proposant espais d’exhibició gens convencionals, diàfans, en què els visitants vagaregen entre multitud d’estímuls mentre se’ls ofereix la possibilitat de viure experiències i oportunitats de diàleg i contacte amb els creadors. Des de Catalunya hem tingut la voluntat d’explorar els camps de la interacció i l’intercanvi lúdic vetllant sempre perquè les propostes tinguin una qualitat i un interès plàstic evident per tal que, mentre no tingui lloc cap acció que activi la instal·lació, el dispositiu continuï interpel·lant al visitant visual i escènicament parlant.
La darrera qüestió que hem posat damunt el taulell de joc en aquesta edició ha estat el vestuari escènic per utilitzar-lo com a motor i epicentre de la creació. És poc habitual que en projectes com aquest no sigui l’espai el que articuli el discurs i la conceptualització de la proposta. La intenció ha estat treballar a partir de la INDUMENTÀRIA per tal de reflexionar sobre la MEMÒRIA dels cossos que l’habiten, les seves potencialitats o el joc escènic que ofereix.
CROP
Premi ČT art Award a la instal·lació socialment més sensible.
CROP és el projecte presentat a l'Exposició de Països i Regions, dissenyat per Raquel Cors, Albert Pascual i Carlota Ricart.
↓ Descarrega't el dossier del projecte.
Fotografies de Joan Martínez
El cant de la Sibil·la
El cant de la Sibil·la és el projecte presentat a l'Exposició d'Estudiants, dissenyat per Quim Palmada, Pol Roig i Mireia Sintes.
↓ Descarrega't el dossier del projecte.
Fotografies de Joan Martínez
Imatges del projecte, de la maqueta i de la presentacó pública del procés. © Mireia Sintes
Fragments II
L'escenògrafa Montse Amenós va exposar la maqueta de l'escenografia dissenyada per l'espectacle Patetisme il·lustrat de Carles Santos a l'exposició Fragments II.
↓ Descarrega't el dossier del projecte.
Fotografies de Joan Martínez de l'exposició a la Quadriennal.
Fotografies de Montse Amenós i Marc Salicrú de la maqueta.
Fotografies de May Zircus de l'espectacle.
Crèdits
CATALUNYA A LA PQ23
CO-ORGANITZAT PER
Institut del Teatre
Institut Ramon Llull
EQUIP DE L’INSTITUT DEL TEATRE INVOLUCRAT AL PROJECTE PQ23
Comissaris: Marta Rafa Serra i Pau Masaló Llorà
Cap tècnic: Mercè Lucchetti
Directora general de l'IT: Sílvia Ferrando Luquin
Director de serveis culturals: Jordi Fondevila Fernández
Gerència: Toni Pérez Rodríguez
EQUIP DE L’EXPOSICIÓ CROP DE LA SECCIÓ PAÏSOS I REGIONS
Concepte i disseny: Raquel Cors Munt, Albert Pascual Nogué i Carlota Ricart Amenós
Investigació de cultius en tèxtil: Sara de Ubieta
Disseny sonor: Rodrigo Rammsy
Traducció de textos: Pere Bramon (ENG) i Tamara Precek (CZ)
Veus: Anna Pérez Moya (CAT / ENG) i Tamara Precek (CZ)
EQUIP DE L’EXPOSICIÓ EL CANT DE LA SIBIL·LA DE LA SECCIÓ D’ESTUDIANTS
Concepte i disseny: Quim Palmada Belda, Pol Roig Valldosera i Mireia Sintes Garcia
Assistència en la construcció: Vilma López
EQUIP DE L’EXPOSICIÓ PATETISME IL·LUSTRAT DE LA SECCIÓ FRAGMENTS II
Autora de la maqueta: Montse Amenós, escenògrafa
Assistent: Adrià Pinar
Fotografies de la maqueta: Montse Amenós i Marc Salicrú
Fotografies del muntatge original: May Zircus
ALUMNES QUE HAN COL·LABORAT EN LA PARTICIPACIÓ DE CATALUNYA A LA PQ23
Suport al muntatge/desmuntatge i atenció al públic: Alicia Leiva, Palmira Sabaté, Aleix Terrés, Hannah Blisky, Nuria Ginestà, Sandra Cruz, Alba Valls, Carme Mira
Suport a la producció: Clara Climent, Gerard Casas
Fotografia: Joan Martínez
Suport a la relatoria gràfica: Helena Mateos
Suport a la relatoria audiovisual: David Corral
Suport a la direcció tècnica: Maria Vaillo
ARXIU WEB
Relatores audiovisuals: Meritxell Colell i Elena Molina
Relator literari: Sebastià Portell
Relator gràfic: Raimon Rius
Disseny: Pau Masaló Llorà
Programació: Llos&
L'arxiu-web
«La nevada és pràcticament la forma pura de manifestació d’allò indisponible: no podem fabricar-la ni aconseguir-la per la força; ni tan sols podem preveure-la amb seguretat, almenys no molt per endavant. I molt menys podem atrapar la neu, apropiar-nos-en. Si l’agafem amb la mà, se’ns fon entre els dits; si ens l’emportem a casa, se’ns escorre, i si la guardem al congelador, deixa de ser neu.»
Hartmut Rosa
No és possible preservar les arts en viu, però, com a comissaris d’aquest projecte, des del principi hem tingut la convicció i hem sentit la responsabilitat de fer-ho. L’equip humà i creatiu implicat en la participació en la Quadriennal d’Escenografia de Praga és molt nombrós i ha treballat durant quasi tres anys. Tot allò que s’ha generat durant aquest temps, juntament amb l’experiència dels deu dies del festival, havia de recollir-se d’alguna manera.
La paradoxa de voler capturar el que és efímer té quelcom de romàntic, però no és una quimera —digueu-nos agosarats—. Per a nosaltres no es tractava de conservar les obres en si, sinó tot allò que les ha embolcallat, allò que han deixat darrere seu. D’aquí neix aquest arxiu web, de la voluntat de generar i aplegar pensaments, imatges i testimonis que facin visible el que és immaterial, ho posin a l’abast dels altres —de tu, que ara estàs llegint— per poder-ho re-visar, re-pensar, re-memorar o re-utilitzar. Neix per donar una continuïtat virtual i lúdica a l’experiència única que va ser el projecte català de la PQ23.
L’arxivística contemporània ha estat un marc idoni per explicar el nostre projecte, ja que no entén l’arxiu de manera estàtica, troba en la fragmentació un dels seus potencials i no implica, necessàriament, una temporalitat ni una lectura lineal. Si volíem que les nostres instal·lacions i accions responguessin a dues qüestions bàsiques —que fossin experiències interactives per als visitants i que els interpel·lessin donant espai per a la reflexió—, no haguéssim estat conseqüents creant una web que construís una memòria col·lectiva amb una lectura única i dirigida.
El nostre arxiu és una suma de materials que no volen justificar o descriure allò que va passar. Per això està plantejat a través de sis conceptes que han estat fonamentadors i centrals en la presència de Catalunya a la PQ23, però que no volen imposar ni un ordre ni una jerarquia. Futur, estrany, indument, memòria, experiència, rastre i Catalunya. Perdre’s en cada un d’ells vol dir descobrir fragments i traces dels tres projectes que ofereixen al visitant una experiència activa i pròpia, deixant-se endur per un navegar aleatori o tramant un relat personal fet dels seus interessos i de les seves omissions. Sempre serà un relat parcial, com la memòria, fet d’encreuaments, juxtaposicions i simultaneïtats que desmunten la ficció de la linealitat temporal i narrativa. Els recorreguts dins de l’arxiu poden ser infinits, de la mateixa manera que ho van ser les experiències dels visitants de les instal·lacions a Praga.
L’arxiu és, per nosaltres, una creació des del col·lectiu, la veu de moltes veus. Ajunta materials de diverses naturaleses com també mirades, des de dins i des de fora. A més de les veus dels equips de disseny i del comissariat, hi ha la de les relatories, quatre creadors i creadores provinents de diversos mons com l’audiovisual, l’expressió gràfica o la literatura. Els hem convidat a acompanyar-nos i a endinsar-se en el nostre viatge per a enriquir-lo i dotar-lo d’aproximacions úniques. En Sebastià Portell ha activat la paraula, en Raimon Rius el traç i la Meritxell Colell i l’Elena Molina la imatge audiovisual. També els alumnes Helena Mateos, David Corral i Joan Martínez de l’Escola Superior d’Art Dramàtic de l’Institut del Teatre han aportat les seves mirades. Tots ells permeten aquest calidoscopi ple de ressonàncies i capes.
Finalment, l’arxiu també té a veure amb la cura, amb la voluntat de donar valor i vetllar, no només per l’obra i els documents, sinó per l’artista que els ha creat. És una manera de recuperar un temps que va ser privat, d’alguns, perquè passi a ser de la comunitat, social i històric.
Catalunya a la PQ23
L’Institut del Teatre ha participat per vuitena vegada a la Quadriennal d’Escenografia de Praga1 motivat per la capacitat que té aquest consolidat certamen internacional com a plataforma de trobada i reflexió al voltant de la plàstica escènica, amb una mirada contemporània, diversa i des de la pràctica.
De nou, aquest 2023 CATALUNYA ha mostrat les seves potencialitats escenogràfiques i escèniques portant a Praga propostes de creadors novells i consolidats i també d’estudiants d’arts escèniques. Igualment, ells han tingut l’oportunitat de conèixer i establir connexions amb els altres participants, els seus interessos i la seva pràctica. En aquesta quinzena edició la presència catalana s’ha focalitzat en la participació a les dues grans exposicions, Countries and Regions Exhibition (CRE) i Students Exhibition (SE), i a la secció Fragments II, una mostra de maquetes escèniques. Les Instal·lacions presentades han anat acompanyades de visites comentades i de dos tallers relacionats amb la instal·lació de CROP, representant catalana a CRE.
Així mateix, s’ha posat en valor l’Institut del Teatre com a centre de formació, creació, recerca, documentació i difusió de les arts escèniques a Catalunya i l’Institut Ramon Llull com a institució capdavantera en la visibilització internacional del potencial artístic del país.
1
En l’àmbit de la PQ s’utilitzen indistintament les denominacions performance design i scenography per referir-se a tots els aspectes del disseny escènic incloent-hi l’espai, el vestuari, la il·luminació, el so i la mateixa arquitectura teatral. En aquest arxiu-web usarem de la mateixa manera el mot escenografia.
PROJECTE DE COMISSARIAT
Habitualment, el comissariat general del certamen proposa a tots els participants un tema principal ampli que vehicula la majoria de les seccions i activa la reflexió sobre la pràctica escenogràfica en relació amb el context contemporani. En paral·lel, l'equip de comissariat de Catalunya ha treballat amb unes línies d'interès específiques per fonamentar i fer més específics els projectes presentats.
Històricament, les trobades internacionals de caràcter expositiu han estat l'escenari idoni perquè els participants exhibeixin projectes de disseny escenogràfic ja existents o presentin grans noms de l’escena del país; propostes reconegudes que mostren allò que els seus professionals i estudiants saben fer millor, són garantia d’èxit i RASTRE de la tradició i artística del país. Catalunya ha volgut fer un canvi d’enfocament respecte a passades edicions posant al centre el potencial dels professionals del país i generant un projecte de nova creació pensat expressament per a la PQ23.
En termes generals, podríem dir que l'àmbit de l’escenografia a Catalunya és un camp amb poca experiència pel que fa a la recerca. Tot i haver demostrat una alta capacitat creativa i d’innovació, el sector de les arts escèniques és petit, centralitzat i amb pressupostos que no permeten una exploració del vessant plàstic associat a la creació teatral —ja que, molt sovint, això requereix temps i una important inversió tècnica i de producció per a desenvolupar-se—. Els recursos i la infraestructura que ofereix el lideratge de l’Institut del Teatre i l’Institut Ramon Llull i la plataforma d’exhibició que significa la Quadriennal de Praga són un marc immillorable per intentar pal·liar algunes d’aquestes mancances i plantejar-se la participació catalana com una oportunitat d’explorar i expandir les fronteres de l'expressió escenogràfica, permetent una representació autèntica, arriscada, innovadora i de FUTUR.
Per assolir aquests objectius el primer pas ha estat concebre els projectes com a creacions col·lectives, cosa que implica de manera intrínseca el diàleg i la reflexió durant el procés de treball. S’ha encarregat el disseny de les instal·lacions a un petit equip de creadors format per a l’ocasió i integrat tant per escenògrafs com per professionals d’altres disciplines de les arts escèniques amb mirades i experiències pròpies que aporten pluralitat i riquesa artística. Creiem que la col·laboració, l’intercanvi, la trobada i la fusió entre disciplines són tan consubstancials com definitòries de les arts escèniques i les diferencia d’altres àmbits de la creació contemporània. Res d’això tindria sentit si, a més, no es donés la veu a l’equip creatiu, encoratjant-lo a treballar el tema principal de la PQ23, RARE (ESTRANY), des d’allò que els inquieta, els interessa, els interpel·la, els ressona com a creadors, com a espectadors, però, especialment, com a membres d’una generació concreta.
S'ha treballat també per trencar formalment amb la tradició expositiva —que acostuma a generar aparadors d’artefactes, fotografies i dibuixos— i oferir al públic l’oportunitat de rebre, entendre i gaudir el disseny escènic des de l’acció, de l’EXPERIÈNCIA, a través de l’acte comunicatiu en viu, sentit primigeni de l’art escènic del qual forma part l’escenografia. Fa relativament pocs anys que els professionals del disseny escenogràfic del nostre país exploren un vessant més autònom del seu ofici, més connectat amb els preceptes de la instal·lació artística, de la performance o de l’art d’acció. Des de l’equip de comissariat s’ha volgut reforçar aquest aspecte de la creació escenogràfica. Pels equips creatius del projecte, això ha significat un desafiament i, alhora, un estímul per explorar nous formats i investigar la capacitat expressiva i de relat de les eines pròpies de l’escenògraf. També el comissariat general de la PQ ha tingut en les darreres edicions un especial interès a posar el focus en aquest aspecte de la creació, proposant espais d’exhibició gens convencionals, diàfans, en què els visitants vagaregen entre multitud d’estímuls mentre se’ls ofereix la possibilitat de viure experiències i oportunitats de diàleg i contacte amb els creadors. Des de Catalunya hem tingut la voluntat d’explorar els camps de la interacció i l’intercanvi lúdic vetllant sempre perquè les propostes tinguin una qualitat i un interès plàstic evident per tal que, mentre no tingui lloc cap acció que activi la instal·lació, el dispositiu continuï interpel·lant al visitant visual i escènicament parlant.
La darrera qüestió que hem posat damunt el taulell de joc en aquesta edició ha estat el vestuari escènic per utilitzar-lo com a motor i epicentre de la creació. És poc habitual que en projectes com aquest no sigui l’espai el que articuli el discurs i la conceptualització de la proposta. La intenció ha estat treballar a partir de la INDUMENTÀRIA per tal de reflexionar sobre la MEMÒRIA dels cossos que l’habiten, les seves potencialitats o el joc escènic que ofereix.
Il·lustració de Raimon Rius
CROP
Premi ČT art Award a la instal·lació socialment més sensible.
CROP és el projecte presentat a l'Exposició de Països i Regions, dissenyat per Raquel Cors, Albert Pascual i Carlota Ricart. CROP va guanyar el premi ČT art Award per ser la instal·lació socialment més sensible.
↓ Descarrega't el dossier del projecte.
Fotografies de Joan Martínez
El cant de la Sibil·la
El cant de la Sibil·la és el projecte presentat a l'Exposició d'Estudiants, dissenyat per Quim Palmada, Pol Roig i Mireia Sintes.
↓ Descarrega't el dossier del projecte.
Fotografies de Joan Martínez
Imatges del projecte, de la maqueta i de la presentacó pública del procés. © Mireia Sintes
Il·lustració de Raimon Rius
Fragments II
L'escenògrafa Montse Amenós va exposar la maqueta de l'escenografia dissenyada per l'espectacle Patetisme il·lustrat de Carles Santos a l'exposició Fragments II.
↓ Descarrega't el dossier del projecte.
Fotografies de Joan Martínez de l'exposició.
Fotografies de Montse Amenós i Marc Salicrú de la maqueta.
Fotografies de May Zircus de l'espectacle.
Crèdits
CATALUNYA A LA PQ23
CO-ORGANITZAT PER
Institut del Teatre
Institut Ramon Llull
EQUIP DE L’INSTITUT DEL TEATRE INVOLUCRAT AL PROJECTE PQ23
Comissaris: Marta Rafa Serra i Pau Masaló Llorà
Cap tècnic: Mercè Lucchetti
Directora general de l'IT: Sílvia Ferrando Luquin
Director de serveis culturals: Jordi Fondevila Fernández
Gerència: Toni Pérez Rodríguez
EQUIP DE L’EXPOSICIÓ CROP DE LA SECCIÓ PAÏSOS I REGIONS
Concepte i disseny: Raquel Cors Munt, Albert Pascual Nogué i Carlota Ricart Amenós
Investigació de cultius en tèxtil: Sara de Ubieta
Disseny sonor: Rodrigo Rammsy
Traducció de textos: Pere Bramon (ENG) i Tamara Precek (CZ)
Veus: Anna Pérez Moya (CAT / ENG) i Tamara Precek (CZ)
EQUIP DE L’EXPOSICIÓ EL CANT DE LA SIBIL·LA DE LA SECCIÓ D’ESTUDIANTS
Concepte i disseny: Quim Palmada Belda, Pol Roig Valldosera i Mireia Sintes Garcia
Assistència en la construcció: Vilma López
EQUIP DE L’EXPOSICIÓ PATETISME IL·LUSTRAT DE LA SECCIÓ FRAGMENTS II
Autora de la maqueta: Montse Amenós, escenògrafa
Assistent: Adrià Pinar
Fotografies de la maqueta: Montse Amenós i Marc Salicrú
Fotografies del muntatge original: May Zircus
ALUMNES QUE HAN COL·LABORAT EN LA PARTICIPACIÓ DE CATALUNYA A LA PQ23
Suport al muntatge/desmuntatge i atenció al públic: Alicia Leiva, Palmira Sabaté, Aleix Terrés, Hannah Blisky, Nuria Ginestà, Sandra Cruz, Alba Valls, Carme Mira
Suport a la producció: Clara Climent, Gerard Casas
Fotografia: Joan Martínez
Suport a la relatoria gràfica: Helena Mateos
Suport a la relatoria audiovisual: David Corral
Suport a la direcció tècnica: Maria Vaillo
ARXIU WEB
Relatores audiovisuals: Meritxell Colell i Elena Molina
Relator literari: Sebastià Portell
Relator gràfic: Raimon Rius
